introduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin intrōdūcere.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /in.tɾo.duˈi/

(Central) IPA^(key): /in.tɾu.duˈi/

(Valencian) IPA^(key): /in.tɾo.duˈiɾ/

Verb

introduir (first-person singular present introdueixo, past participle introduït)

to put in, insert
to introduce

Conjugation

Conjugation of introduir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			introduir
present participle			introduint
past participle				masculine		feminine
		singular		introduït		introduïda
		plural		introduïts		introduïdes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	introdueixo	introdueixes	introdueix	introduïm	introduïu	introdueixen
	imperfect	introduïa	introduïes	introduïa	introduíem	introduíeu	introduïen
	future	introduiré	introduiràs	introduirà	introduirem	introduireu	introduiran
	preterite	introduí	introduïres	introduí	introduírem	introduíreu	introduïren
	conditional	introduiria	introduiries	introduiria	introduiríem	introduiríeu	introduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	introdueixi	introdueixis	introdueixi	introduïm	introduïu	introdueixin
	imperfect	introduís	introduïssis	introduís	introduíssim	introduíssiu	introduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	introdueix	introdueixi	introduïm	introduïu	introdueixin

Related terms

introducció

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.